Article de divulgació de Josep Lluís Romero, per la Societat Orpesína de Cultura que ha molestat al PP d’Orpesa

L’Orpesa àrab

Quant parlem d’història al País València, es te el defecte de mirar el passat fins l’any de la reconquesta de Jaume I, abans la nostra terra va tindré altres pobladors de diferents cultures, dels que sovint els obliden o els no els estudiem i tenim amb compte com caldria.

Pense que a arribat el moment de parlar dels antecessor de Jaume I , els àrabs, i més concretament de les referències a Orpesa. Una de les referències més important la tenim es la d’Abu Abd Allah Muhammad Al-Idrisi (1100-1166), va ser cartògraf, geògraf i viatger àrab que va viure en la cort de Roger II de Sicília. Va confeccionar un mapamundi d’Al-Andalus i dels principals camins de trànsit. I (1) descriu la distancia de la Fortalesa de Peníscola/Baniskula a les costes del Castell Orpesa/ Aqabat Abisa.

Ací dons tenim el nom musulmà d’Orpesa segons Al-Idrisi, Aqabat Abisa. Cal tindré amb compte que els castells des d’Orpesa fins Peníscola, era la ruta naturals dels àrabs de comunicacions entre València/Balansiyya i Tarragona/Tarrakuna i estava molt ben senyalitzada.

La (2) La seua posició estratègica explica que fóra ocupat per Rodrigo Díaz de Vivar a finals del segle XI sent reconquistat posteriorment pels Almoràvits i Almohades. Durant tot el segle XII va continuar en poder dels musulmans fins a la seua conquista en el segle XIII per Jaume I en data no ben determinada entre finals 1233 i principis de 1234.

Després de la definitiva reconquista cristiana del litoral mediterrani i amb la formació del Regne de València el paper de control de la ruta natural pel que podia vindré un atac islàmic perd importància.

El castell va ser entregat pel rei a la noblesa que ho va convertir en el centre de control d'un senyoriu ocupat, almenys en part, per la seua anterior població musulmana, encara que sotmesa ara a la duresa del règim senyorial feudal imposat pels cristians. La convivència d'esta població musulmana amb els cristians de les poblacions veïnes no va ser fàcil. Ja en el segle XIII estos musulmans van experimentar la ira dels cristians d'altres localitats. Francisco Sevillano Colom va publicar un document que demostra que la vila va patir un assalt de cristians de Benicàssim, Peníscola i altres llocs veïns que els van robar una sèrie de béns.

El rei Pere III va ordenar en 1278 a les autoritats que intervingueren i que es restituirà allò que s'ha robat en l'assalt als musulmans d'Orpesa (in barrigio sarracenorum d'Orpesa). Hi ha un altre document de 1280 en el que s'ordena al justícia de Sagunt que prenga disposicions perquè no es moleste els pescadors d'Orpesa que porten peix a València o a on vullguen i que pugen vendre-ho lliurement. No s'indica si són musulmans o cristians, però la protecció que necessiten les autoritats reals fa suposar que es tractava de pescadors musulmans.

En altres documents es parla de la importància del port o grau d'Orpesa en el que en 1332 s'autoritza al jurisconsult Guillem de Jaffer a posseir un carregador i descarregador que va haver d'animar la vida marítima, comercial i pesquera, fins al punt que s'edifica una església, la qual cosa indica que hi ha també un nucli de població cristiana. Estem per tant davant d'un senyoriu que a finals de l'Edat Mitjana albergava tant població islàmica com cristiana, les quals convivien en un espai pròxim, cosa que ocorria en moltes poblacions del Regne de València.

La documentació del segle XV diu que el terme d'Orpesa estava despoblat, encara que no indica les causes. En ella es parla de les incursions de pirates barberiscos i de l'inici de la construcció de la denominada “Torre del Rei” en la costa. Les incursions dels pirates musulmans van continuar en el segle següent i així en 1535 es va produir la de Barba-rossa que es va apoderar del castell i va talar els seus camps. No sabem amb certesa si la despoblació es va produir a conseqüència de la dita inseguretat; la qual cosa sí que està clar és que en el segle XVI ja no hi ha població islàmica perquè es repobla el terme amb cristians.

Tampoc sabem si prèviament a la Carta de Poblament hi havia dos comunitats, una cristiana i una altra musulmana. Fa la impressió que els musulmans, la presència dels quals és indubtable en l'Edat Mitjana, han desaparegut en l'Edat Moderna molt abans de l'expulsió de 1609.
A part del Castell d’Orpesa, els musulmans van deixar en Orpesa un altra edificació l’actual jaciment d’Orpesa la Vella, del qual queden importants restes de la muralla, essent un dels pocs testimonis a les costes valencianes d’un recinte de vigilància musulmana d’aquest tipus.

Hem de tindré amb compte que a l’hora de valorar la conquesta de Jaume I, que el procés de colonització que va patir Orpesa, es va donar en tot el Regne de València, en una paradoxa, els veïns autòctons, herent els musulmans amb llengua i cultura pròpia, i els colons que portava la reconquesta els forasters, amb una llegua pròpia el català i una religió el cristianisme.

(1) Identificació d’alguns topònims de la Diòcesi de Tortosa citats por Al-Idris
(2) El régimen señorial en Orpesa según las cartas pueblas de 1589 y 1611. Francisco Amillo Alegre

Josep Lluís Romero i Martínez