Article de la revista el Temps sobre Orpesa

Carregues massa pesades

L’atzucac urbanístic-econòmic no és privatiu de l’ajuntament de Cabanes. A la veïna Orpesa, Josep Lluís Romero, regidor del Bloc, mira amb preocupació als contes municipals i a una acció de govern (el PP governa en solitari) que, assegura, “ha hipotecat a les futures generacions”. Aquest poble de la Plana Alta ha aprofitat l’explosió del ciment i l’efecte crida que ha generat el fenomen Marina d’Or per créixer amb una extensió i un ritme desconegut fins ara.

Si al nord del municipi, Jesús Ger patrimonialitzava tot allò relacionat amb l’urbanisme, al sud, on hi havia el xalet on José María Aznar passava les vacances quan era president del govern, els Lubasa, Onofre Miguel o Enrique Bañuelos, entre altres, tenen la paleta agafada pel mànec. En poc més de deu anys, les muntanyes quasi verges que separaven els municipis d’Orpesa i Benicàssim han vist créixer com bolets habitatges de la més diversa índole.

Bungalows, adosats d’estètica tradicional, xalets amb aire vanguardista, blocs d’apartaments amb vistes al mediterrani i fins i tot un edifici que hom faria passar per un hospital psiquiàtric donen a Orpesa un aspecte molt semblant al d’Altea o Calp. “

Ací s’ha urbanitzat d’una manera salvatge i s’ha creat una nova Torrevieja”, apunta Romero. En total, a la part sud s’han alçat 3.210 habitatges.El sobredimensionament del poble preocupa, i molt, a aquest regidor del Bloc, que dubta que l’ajuntament pugui fer-se càrrec de les despeses que comporta aquest model d’urbanisme difús durant tot l’any. La recollida de fem, l’enllumenat, la seguretat -en l’últim any s’han registrat diversos casos d’assalts a cases fins ara impensables-, el manteniment de vials, aceres i jardins... són despeses que, sense les alegries que fins ara ha insuflat l’activitat constructora a les arques municipals, poden esdevindre inassumibles per a un ajuntament com el d’Orpesa.

Abans que acabi l’any, els urbanitzadors cediran els manteniment de nou zones residencials que ocupen 3’1 milions de metres quadrats (un terç dels quals corresponen a Marina d’Or), una superfície molt més extensa que la que no ocupa el casc urbà. “Tot açò ho pagarem els veïns d’Orpesa, i la factura serà molt cara”, assegura Romero.

La pujada d’impostos, de fet, ja ha començat a notar-se. L’impost de circulació s’ha incrementat d’un 25%. Les taxes del fem augmenten d’un 141% per als habitatges, un 272% per als bars i restaurants i un 300% per a grans superfícies i supermercats.Entretant, els números dels pressuposts municipals de 2008 notifiquen l’abast de la crisi.

A principis d’any es van preveure uns ingressos de 1,7 milions d’euros per l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, que al remat es van quedar en 1,2 milions. En total, mig milió d’euros que s’esfumaren. Igualment, per llicències d’apertura d’establiments, s’havien previst ingressos per valor de 375.000 euros que al final van ascendir a 175.000. Per llicències urbanístiques, els 32.000 euros ingressats efectivament difícilment poden arribar als 68.000 previstos. “La construcció havia manat en este poble.

Ara la caiguda és tan salvatge que s’ho està duent tot darrere”, explica el regidor del Bloc que es queixa que el municipi malda d’equipaments bàsics com ara un poliesportiu o una casa de cultura.D’una opinió molt semblant és Vicent Archilés, que des de fa tres anys és director de l’institut de secundària de la localitat. “Com tot eren beneficis, tots es van pujar al carro”, explica. “S’ha obrat en un any lo que s’hauria d’haver obrat en 15. Ara el que ens queden són 14 anys de crisi”. Archilés sap bé del que parla.

El seu lloc de treball ha sigut una tribuna des de la què observar les transformacions tant demogràfiques com de mentalitat que l’efecte Marina d’Or ha generat en el poble i, en especial, entre les noves generacions. Durant els últims deu anys, la cultura dels diners fàcils generada per la desbocada activitat urbanística, ha actuat com a reclam de milers d’immigrants, en especial de romanesos i marroquins.

Si en 1998, Orpesa tenia poc més de 3.000 habitants, dels quals només un 6% eren estrangers, avui en té més d’11.000, un 48% dels quals són nouvinguts. A l’institut el percentatge arriba al 55%. “I a partir d’un 20%, la integració és impossible”, explica Archilés. “Per molt que ens esforcem, es creen guetos, els equips, a l’hora de jugar, els fan segons les nacionalitats”.

Tot plegat, ha tingut com a conseqüència una perillosa desacreditació de l’ensenyament públic molt semblant a la que es pateix a les grans ciutats. Molts joves d’Orpesa acaben traslladant-se cada dia a col·legis privats de Benicàssim o Castelló per evitar-se l’institut públic de la seua localitat.La facilitat per trobar llocs de treball, en una població on en els últims deu anys havien proliferat tota mena de lampistes, instal·ladors elèctrics, guixaires o fontaners, també ha jugat en contra de la cultura de l’esforç. “En més d’una ocasió s’han enrigut de mi per la meua condició de funcionari. “Jo, treballant en la construcció puc guanyar 1.000 euros més que tu al mes”, em deien”, explica Archilés.

Avui, molts dels que van ostentar aquelles ocupacions han baixat la persiana i s’han passat a l’economia submergida, amb tots els problemes que això genera per als qui treballen de manera regular. Centenars de persones immigrants continuen vivint de manera com més va més precària a l’espera d’un treball en un poble que, a conseqüència de l’allau migratori i la manca de polítiques d’integració, “està desestructurat” en paraules de Josep Lluís Romero, regidor del Bloc.